Rafael Benet va exercir de pintor, crític i historiador d’art. La seva formació començà a Terrassa amb el seu oncle, el pintor modernista Joaquím Vancells, a l’escola d’art de Francesc d’Assís Galí, i també en el Cercle artístic de Sant Lluc, on exerciria de president de 1928 a 1930. Com a historiador de l’art, va realitzar estudis i monografies d’artistes de referència, entre d’altres, els pintors Joaquim Vayreda, Emili Bosch Roger, Isidre Nonell, i escultors com Manolo Hugué i Joan Rebull. Signava els seus articles en revistes, com els de La Veu de Catalunya, amb el pseudònim de Baiarola. El recull dels seus articles constitueixen un excel·lent corpus del panorama artístic dels anys vint i trenta. També participà en la creació del Museu de Tossa, l’any 1935, el primer museu català dedicat a l’art contemporani de tot l’Estat, i amb obres d’artistes estrangers. Aquest paisatge, de verds intensos, centra l’espai pictòric en el cromatisme i la pinzellada expressiva per representar de manera esquematitzada i quasi abstracta la potent naturalesa de la vall. La seva relació amb Andorra començà l’any 1955, quan se li encarregà per part del govern andorrà, i juntament amb Manuel Humbert, fer recerques sobre el patrimoni d’Andorra, en la seva tasca de recuperació i restauració del patrimoni artístic del país i en la campanya de restauració d’esglésies i capelles preromàniques i romàniques dirigida per l’arquitecte Cèsar Martinell.

Any 1964

Oli sobre fusta

60,5x81,5 cm

Rafael Benet Vancells, 1889 - 1979