El sòlid (solidus) fou encunyat per primera vegada l’any 301 dC per l’emperador Dioclecià en substitució de l’antic auri. Constantí I en va millorar la puresa i pes (4,5 g d’or per peça) i, des de l’any 312 dC, va convertir el sòlid en la moneda oficial de l’Estat. Amb aquesta moneda es van fixar les multes de les lleis i els pagaments de funcionaris i militars. Per això, la paraula llatina solidus va anar derivant en el terme més genèric sou, amb l’accepció de ‘salari’ que té actualment.
A l’anvers, bust drapejat de Constantí II llorejat i amb cuirassa envoltat per la llegenda D(ominus) N(oster) CONSTANTINVS IVN(ior) NOB(ilissimus) CAES(ar) i una gràfila de punts. Al revers, Constantí II vestit com a militar, amb un estendard a la mà dreta i un ceptre llarg a l’esquerra davant de dos estendards militars més. Al voltant de la figura, la llegenda PRINCIPI IVVENTVTIS i una gràfila de punts. A l’exerg, SIRM(ium).