La col·lecció d’obres d’Antoni Viladomat comprèn tres pintures apaïsades d’una sèrie de sants i santes. Santa Maria Magdalena penitent, Santa Maria Egipcíaca al desert i Sant Ignasi escrivint a la Santa Cova de Manresa amb Montserrat al fons. Es caracteritzen per tenir la figura representada en primer terme, en una composició oberta de la figura en un costat amb un teló de fons en forma de paisatge, com un retir espiritual idealitzat en el paisatge o una finestra a la reflexió i la meditació. Maria Magdalena, una de les santes més cèlebres per haver conegut Jesucrist, fa penitència pels seus pecats i està contemplant un crucifix que sosté amb la mà esquerra mentre la mà dreta va dirigida al pit, que indica l’amor i la devoció a Crist. L’èxit d’aquesta iconografia, pròpia de la Contrareforma, és enorme, perquè representa en clau cristiana el penediment humà. És el paradigma de la prostituta santa, en què la bellesa exterior s’ha de perdre per adquirir la interior; la que només es veu a través del càstig corporal, l’ascetisme i la penitencia: un camí cap a l’espiritualitat femenina.

Any 1700 - 1720

Oli sobre tela

57x180 cm

Antoni Viladomat, 1678 - 1755