La col·lecció d’obres d’Antoni Viladomat comprèn tres pintures apaïsades d’una sèrie de sants i santes. Santa Maria Magdalena penitent, Santa Maria Egipcíaca al desert i Sant Ignasi escrivint a la Santa Cova de Manresa amb Montserrat al fons. Es caracteritzen per tenir la figura representada en primer terme, en una composició oberta de la figura en un costat amb un teló de fons en forma de paisatge, com un retir espiritual idealitzat en el paisatge o una finestra a la reflexió i la meditació. Maria Egipcíaca es va retirar penitent al desert per fer d’eremita després d’una vida de prostitució a Alexandria. Va comprar tres pans que aquí surten representats, i un monjo, sant Zòsim de Palestina, és qui explicarà la seva història. El tema del desert és essencial a les vides dels sants; és el lloc geogràfic al·legòric com a metàfora de penediment i lloc de reconciliació. A l’hagiografia del desert, la llegenda de santa Maria Egipcíaca és una història piadosa especialment interessant que remet a un dels cultes més populars de l’edat mitjana: el de les prostitutes penedides i pecadores que es converteixen i fan penitència per redimir-se.