Josep Salvadó fa una escultura en bronze de Sant Jordi, l’arquetip d’heroïcitat i l’amor idealitzat. És l’heroi o cavaller que mata el drac i salva a la princesa, herència dels sàrmates irànics, creadors dels cavallers armats de l’Europa medieval.
L’herència romana, l’augment de guerrers germànics que s’havien incorporat a les files romanes, i la influència eclesial van generar una ètica i una ideologia que distingia els cavallers dels altres lluitadors. La valentia com un valor suprem, una virtut d’ordre sagrat i místic, i cultes de caràcter màgic entorn l’espasa.
El títol de l’obra, ‘Sant Jordi de l’ausberg’, es refereix a L’Ausberg o cota de malla, primer element de la seva indumentària, una camisa feta a mà, amb anells de ferro entrellaçats i cenyida amb un cinturó per protegir en el combat aquelles parts del cos més dèbils, és a dir, les parts en les quals una ferida amb les armes d’aquell moment -espases, llances, dagues, destrals i masses-, podien causar més fàcilment la mort del cavaller, com el cap, el coll i el tronc.