Pintor nascut a Cerdanyola del Vallès, gràcies a una beca de l’Ajuntament de Barcelona l’any 1907 marxa a París, on entra en contacte amb l’obra de la modernitat. A causa de diferents moments històrics i per la seva pròpia personalitat, Togores va veure’s influenciat per diferents estils al llarg de la seva vida, des de la influència que va tenir Cézanne en la seva pintura inicial a París, fins al realisme dur, passant pel cubisme, la recuperació del classicisme, el surrealisme i una tornada a la figuració. El 1932, retornat a Barcelona, canvia de marxant, comença la seva relació amb Francesc Cambó, que el protegeix, i es converteix en el retratista de moda de l’alta societat catalana. El llenç que ens proposa aquest retrat està pintat del natural, amb molta càrrega pictòrica i contrast cromàtic, principalment pel fons vermellós de tradició acadèmica i pel contrast del negre intens amb el blanc de les vestimentes de mare i filla. El significat de pintar una figura clara i l’altra en fosc és un recurs d’expressió gràfic universal molt potent. La disposició de la maternitat representada, a l’estil clàssica, no impedeix una frontalitat i una força del pinzell vibrant i modern que és resolt amb una rudesa particular, que no deixa indiferent a la mirada.