La seva obra evolucionarà cap a un estil personal d’impressionisme. Els seus paisatges, d’un potent dinamisme en què els elements atmosfèrics i el color són de gran importància, especialment el treball de la llum i contrallums. La construcció de l’espai de l’obra, per mitjà de la perspectiva aèria del color i les tonalitats graduals, permeten representar els plans i la profunditat del paisatge. En aquest quadre, pràcticament monocrom en verd, hi observem una gran modernitat, propera a l’abstracció. Gimeno, sense adoptar plenament les soluciones formals de l’impressionisme, coincideix en les creacions directes a l’aire lliure i la pinzellada breu, potent i ràpida.

Oli sobre tela

60x80 cm

Francesc Gimeno, 1858 - 1927