És potser l’artista català amb menys obra, amb menys història i un dels més esmentats. Poca obra i poca història perquè es va suïcidar a vint anys, el 17 de febrer de 1901, en el restaurant Hippodrome de París. El motiu: mal d’amor. És un dels artistes més esmentats perquè fou amic de joventut de Pablo Picasso. Tots dos freqüentaven els Quatre Gats, compartien estudi a Barcelona i marxaren junts a París, on van compartir l’estudi que els havia deixat Isidre Nonell. Picasso va dedicar-li “La vida”, quadre exemplar del seu període blau.
És més conegut en Casagemas en el seu vessant retratista-caricaturista, però també va fer paisatges, principalment marins, on el color amb què experimentà és el protagonista màxim. La seva pinzellada és sincopada, seca, fauve, i empra l’espai acolorit amb uns ocres lluminosos, grocs cadmi i encertats tocs de vermelló. Paisatge de costa és una composició que es considera coetània de Paisatge amb un gran arbre, obra que forma part del fons del Museu Picasso de Barcelona.