Raurich es va formar a La Llotja amb els professors Antoni Caba, Lluís Rigalt i Eliseu Meifrèn. Entre 1894 i 1899 s’instal·là a Roma i en tornar va decidir que pintaria paisatges sempre a Catalunya, anomenant la sèrie: Visions mediterrànies. Els escriptors que van conèixer i conviure amb les obres dels impressionistes (Zola, Gautier), parlaven molt de les taches en contraposició a la pintura acadèmica anterior, en què les formes es modelaven. En el cas de Raurich, així com dels pintors postimpressionistes influenciats per la nova manera de pintar, la seva preocupació per la captació de la llum, l’atmosfera i la matèria pictòrica els faran definir les formes amb taques de color, més atents a captar l’ambient de llum i ombra que el contorn precís de la forma. L’eix compositiu vertical que separa l’espai amb tres arbres nevats, fortament empastats, destaca dins una escena de lluminositat suau i monocroma de marrons i blancs, que representa un dia solitari d’hivern. Moltes de les obres del pintor foren propietat de l’industrial col·leccionista i mecenes, Lluís Plandiura. Raurich presentava a diferents exposicions les mateixes obres amb títols diferents, i no li agradava posar data a les seves obres, potser per esdevenir intemporal.