Als 57 anys, l’any 1915 va fer la seva primera exposició individual a la Sala Dalmau de Barcelona. Els beneficis li van permetre un suport econòmic d’un grup d’adeptes, de manera associativa i a canvi d’obres, fent possible des d’aleshores i fins a la seva mort realitzar diverses estades a la Costa Brava, Mallorca i la Conca de Barberà. Els paisatges són les representacions més abundants de la seva obra. La seva obra personal evolucionarà cap a un estil realista molt personal, en què els elements atmosfèrics i el color són de gran importància, especialment la llum, però sense adoptar les solucions formals de l’impressionisme tot i coincidir en el fet de les creacions directes a l’aire lliure. Serà pintant en una cala de la Costa Brava, després de tres mesos vivint com un ermità en una barraca de pescadors, i en plena comunió amb la naturalesa, que van haver d’anar a recollir-lo en ambulància per l’estat d’inanició en què es trobava i un consegüent còlic nefrític. Solitari i reservat, no va deixar mai de pintar.