A París, Emili Grau Sala entra a formar part del grup d’artistes espanyols i esdevé una figura cabdal de l’Escola de París. A partir d’aleshores, la seva obra es va veure molt influenciada per Pierre Bonnard i Raoul Dufy, amb molts ecos del postimpressionisme francès. Poc abans de la realització d’aquest quadre, l’any 1936, l’artista va rebre un dels prestigiosos premis Carnegie, nom amb el qual van ser coneguts a Europa els certàmens internacionals de pintura celebrats a Pittsburgh, EUA, des de finals del segle XIX. De perfil festiu i optimista, la representació que ens transmet la parella de Maja y torero respon a la temàtica anomenada de La Espagnolade són quadres de gènere, costumistes, amb una temàtica de caràcter exòtic. Tot allò espanyol estava de moda i era mític per als intel·lectuals, escriptors i artistes des de finals del segle XVIII i al llarg del segle XIX. Responia a un estereotip de país de toreros, «manoles», «flamencos», amb gust per l’estètica hispanomusulmana. Visió romàntica de l’exotisme castís espanyol, La Espagnolade és protagonista en la cort d’Eugènia de Montijo (casada amb l’emperador Napoleó III) i acompanya els referents de l’òpera Carmen de Merimée i Bizet. És una Espanya descrita i representada lluny de la realitat i pintoresca, segons el gust i l’imaginari de l’època. Sovint la representació d’aquesta temàtica era imposada per la demanda de col·leccionistes, crítics i marxants als pintors d’origen espanyol.