Nonell pintà figures de gitanes fins a l’any 1907. Amb la mirada sòbria, introspectiva i respectuosa retratà una dona vella reposant; la model era coneguda com l’Àvia, d’ètnia gitana. Una temàtica que encaixa amb la consciència social i les classes més marginals i desfavorides en la modernitat urbana, i enmig d’una època de mirada i estètica convencional, que recreava els ambients propis de la societat benestant i del progrés urbà i tecnològic. Les seves gitanes no ballen ni s’exhibeixen amb mantons de Manila, pateixen en silenci una realitat descarnada. Per imperatius econòmics, les seves obres són majoritàriament petites, aquesta és una obra rellevant també pel seu gran format.

Any 1583

Oli sobre tela

130x116 cm

Isidre Nonell, 1872 - 1911