Fill d’un dels principals pintors, en Modest Urgell, que ell mateix anomenava de Patum, va desenvolupar una recerca d’estil propi, i un tractament del color i la llum heretats de l’impressionisme francès. Poc abans de la realització d’aquesta composició d’interior de figura femenina, l’any 1917 a la Sala Parés, va fer la seva primera exposició individual. La temàtica principal de Ricard Urgell era el món de l’espectacle, principalment a les bambolines i atret pels escenaris de teatre, el circ i el ballet. Un dels suports dels quals es va servir és la fotografia, i es conserva un grup de fotografies de models que va encarregar a Francesc Serra. El seu sogre, el fotògraf Antoni Esplugas, també li proporcionava models —coristes, cupletistes i ballarines—, que ell retratava. La proliferació d’espais dedicats al món de l’espectacle es produeix amb el canvi de segle quan es guanya espai públic i s’urbanitzen algunes places. L’any 1918, fou important tant per a ell com per l’ambient artístic de Barcelona, perquè l’ajuntament va reiniciar l’organització de mostres oficials i va crear una Exposició d’Art anual.