Escultor com el seu germà Llucià Oslé i Sáenz de Medrano; tots dos foren catedràtics de l’Escola de Belles Arts de Barcelona. La seva obra monumental pública, i sovint conjunta, s’emmarca dins d’un estil realista d’aire acadèmic. Admirats de l’obra de Marià Fortuny, també li van dedicar un monument: A Marià Fortuny, escultura enllestida l’any 1922, però que no es va instal·lar al seu actual emplaçament fins al 1942. Està realitzada en un estil classicista retardatari amb una clara idealització del personatge. Aquest petit relleu és la versió en bronze de la pintura de  Marià Fortuny del mateix títol i col·lecció (vegeu el quadre ), i a la seva execució es fa palès el domini tècnic del seu autor, visible tant en els rostres com en els plecs de la roba.

Bronze

11 x 18,5 x 1 cm