El realisme de Gimeno fou troppo vero, lligat a la seva vida i la seva realitat quotidiana: la família i ell mateix, de qui se’n conserven molts autoretrats. L’entorn era la font directa dels temes de l’artista, per raons econòmiques va haver d’utilitzar sempre models familiars. Fora de l’àrea domèstica, mai no pogué aconseguir-ne. Lluny dels retrats de dones burgeses, vestides de seda i tuls, trobem el retrat d’una dona d’obrer, situada a l’estança d’una casa de suburbi. Amb gran facilitat pel dibuix, la seva obra és d’un estil realista propi i caracteritzat pels traços basts i les textures aspres. A més dels autoretrats, en la seva producció destaquen els retrats de persones del seu entorn, els quals s’aparten amb força de la resta de retrats i dels paisatges i constitueixen una sèrie autònoma i dramàtica, de vegades ombrívola.