Pintura de gènere o retrats que reflecteixen amb clau d’escena la vida de la burgesia i del seu entorn. De temàtica historicista que li permet destacar el seu virtuosisme en el detallisme de les vestimentes d’èpoques anteriors. A Barcelona en deien “anecdotisme”, que des del realisme captava un moment de la realitat -l’anècdota-. Un cop a París, amb l’ajuda del marxant Adolphe Goupil, es va especialitzar en escenes urbanes de l’alta burgesia. Una representació moderna de realisme de caràcter social. Les seves escenes mundanes, elegants, a la moda de París, el van convertir en un referent de la Tercera República a França i de la Restauració a Catalunya.