Sanvisens va arribar a Andorra seguint els passos de Joaquim Mir, de qui fou deixeble, així com de l’Escola de La Llotja, de la qual fou catedràtic. El paisatge esdevingué la primera temàtica de la seva pintura. En el quadre Andorra, tot i la construcció en diagonals i la perspectiva en punt de fuga del paisatge, pinta amb color i paleta postimpressionista. El tractament de la llum encén les teulades de pissarra de les cases i l’església —l’entaulament típic de l’arquitectura tradicional a Andorra—, del primer pla compositiu, recolzat pel contrapunt en vermell intens de les bigues, també en les teulades, que donen el pes de l’obra en la meitat inferior i deixen lliure la mirada vers el moviment del paisatge i la muntanya, on se serveix d’unes pinzellades ràpides i escasses per definir els trets ja de manera desdibuixada. Les seves primeres exposicions a Barcelona, els anys 1947 i 1949 a la Sala Barcino, mostren per primer cop la temàtica andorrana al públic català. Els efectes de la llum solar sobre les poblacions de les valls és recurrent en la seva obra andorrana de finals de la dècada dels quaranta.