Paisatge

És potser l’artista català amb menys obra, amb menys història i un dels més esmentats. Poca obra i poca història perquè es va suïcidar a vint anys, el 17 de febrer de 1901, en el restaurant Hippodrome de París. El motiu: mal d’amor. És un dels artistes més esmentats perquè fou amic de joventut de […]

Llegir-ne més

Autoretrat

L’any 1917, s’organitzà a Barcelona una gran exposició d’artistes francesos a petició, entre d’altres, de Ramon Casas, Anglada Camarasa, Josep M. Sert, Joaquim Mir i Santiago Rusiñol. En agraïment, el govern francès condecorà el pintor amb la medalla de la Legió d’Honor. L’any 1918, realitzà nombrosos retrats. Viatjà a París per agrair el guardó concedit […]

Llegir-ne més

Ball de màscares

Pintor i crític d’art, va estar vinculat al moviment modernista en el seu corrent simbolista d’influència prerafaelita anglesa, al servei d’un art sentimental. En aquesta representació femenina, destaquen les carnadures de les dues joves exaltades i enrojolades per la celebració d’un ball de màscares, omplint l’espai pictòric d’una atmosfera de fantasia. En el seu repertori […]

Llegir-ne més

El herrero

Alumne dels pintors Claudi Lorenzale i Antoni Caba a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, amb vint anys d’edat l’Ajuntament de Barcelona li concedí la Pensió Fortuny per completar la seva formació a Roma, on coincidí amb Joaquim Sorolla i Arcadi Mas i Fondevila. L’agost del 1898, l’artista fa un viatge per Andalusia amb el […]

Llegir-ne més

La era trillando

El 1883 es traslladà a París i fou admès a l’Académie Carrières de París, on va tenir de tutor un dels pintors academicistes francesos més reconeguts del moment, Jean-Léon Gérôme (1824-1904), a més de conèixer artistes com Carolus Duran i l’escultor Auguste Rodin. A les seves temàtiques, principalment retrats i escenes costumistes on els pagesos […]

Llegir-ne més

Nimfa

Pintor assidu dels ambients simbolistes de París, gran part de la seva obra se centrà en el simbolisme, representant personatges de la mitologia, fades i nimfes amb flors, instruments musicals, en entorns idealitzats en jardins i a prop de llacs o del mar. El simbolisme és un corrent de l’art de final del segle XIX […]

Llegir-ne més

Les hortènsies de la sabatera

Coneixem el desig de Rusiñol, de representar un espai compositiu tancat. En aquest quadre que es va presentar a un Saló de París, pinta un racó de pati on situa una nena jugant amb una nina al costat d’un mur sobre el que hi ha uns testos d’hortènsies de llargues tiges que cobreixen tota la […]

Llegir-ne més